Novembre

TRISTE, TRISTE

Contemplo la lumbre. Ahogo un bostezo.
El viento llora. La lluvia resbala en mi cristal.
Un ritornelo suena cerca en un piano.
Qué triste es la vida, cómo huye tan lenta.
Pienso en la Tierra, átomo de un minuto,
en lo Infinito plagado de eternas luces,
en qué poco alcanzan nuestros ojos débiles,
en Todo lo que sin remedio nos está vedado.
¡Y nuestro sino! Siempre la misma comedia,
enfermedad, vicios, penas, tedio,
y luego abonar los bonitos cardillos dorados.
El Universo nos recoge, no pereceremos,
pero aquí abajo nada cambia nunca.
¡Estamos solos! ¡Es triste la vida!

Jules Laforgue

A baix de la pàgina, trobem més informació sobre els aniversaris i les morts dels personatges que he marcat aquest mes.

Les persones intersexuals són aquelles que neixen amb característiques sexuals (inclòs genitals, anatomia reproductiva, i/o cromosomes) que no encaixen en la noció típica binària de cossos masculins i femenins.
És un terme paraigües que s'usa per descriure un ampli rang de variacions corporals naturals. En alguns casos, els trets són visibles al naixement mentre que en altres, no es descobreixen fins a la pubertat o fins i tot posteriorment. Molts d'ells no tenen per què ser visibles en l'aparença externa.
D'acord amb experts, entre el 0,05% i el 1,7% de la població neix en trets intersexuals.
Ni la intersexualitat (terme en desús mèdicament) ni el terme actual de DSD (Desenvolupament Sexual Diferent) refereixen a identitats. Les intersexualitats / DSD es refereixen a característiques sexuals biològiques, alguna cosa diferent de l'orientació sexual d'una persona o a la seva identitat de gènere.
Una persona amb intersexualitats pot ser homosexual, gai, lesbiana, bisexual, asexual, i pot identificar-se com a dona, home, tots dos o cap d'elles.

Anys 30-Marañón: "Sexo como un continuo, pero estados intersexuales"

Anys 50-John Money: "Guías y protocolos de "normalización".

2006, Consenso de Chicago: "Disorders of Sex Development, DSD como sustituto de Intersex y Hermafrodita.

En aquest país i a tot arreu, es classifiquen totes les coses per tenir-les ben controlades i organitzades. En el nostre cas, s'ha construït aquesta classificació de gènere i fa que et comportis d'una manera, que creguis d'una manera, etc.

"En las últimas décadas ha surgido una fuerte controversia en torno a la intersexualidad y la necesidad de cambios, no solo de gestión médica, también sociales y de representación de imaginarios dualistas" - Chase, 1998; Holmes, 2002: Cabral, 2009

FINS A QUIN PUNT EL MEU COS ÉS UN OBJECTE ATRACTIU PEL MERCAT?

"Defendemos un giro psicosocial basado "en el reconocimiento de las diferencias y no en las ansiedades de la normatividad"- Roen, 2008. Reconceptualizar la salud, no como ajuste a la norma sino como flexibilidad y apertura normativa y de imaginarios; y situar las intervenciones psicosociales sobre la rigidez y la intolerancia a la variabilidad."-En García Dauder, S.; Gregori Flor, N. y Hurtado García, I. (2016). "Usos de lo psicosocial en la investigación y tratamiento de las intersecualidades/DSD"

"La naturaleza ha sido constituida sistemáticamente en términos de máquina capitalista y de mercado. La naturaleza, incluida la naturaleza humana, ha sido teorizada y construida sobre la base de la escasez y de la competición. Más aún, nuestra naturaleza ha sido teorizada y desarrollada a través de la construcción de las ciencias biológicas dentro del capitalismo y del patriarcado en función de éstos, lo cual forma parte del mantenimiento de la escasez bajo el modelo específico de la apropiación de la abundancia para fines privados y no públicos."-Haraway, D.J.(1995) "Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza".

"Deseos" and Beloved Martina by Carlos Motta and SelfPortrait: Blue Beard (1996) by Del Grace Volcano. Exhibition by Carlos Motta at Mercer Union in Toronto. (2016)

Les escultures de Carlos Motta són reproduccions d'altres escultures que representen el mite de l'hermafrodita i que s'ha generat des de l'antiguitat grecollatina fins a l'actualitat. Així podem veure que en la mitologia antiga ja havien donat testimonis d'altres corporalitats i ho fusionen de manera salvatge i sexual, la diversitat anatòmica, la diversitat sexual. VAN CREAR UN NOU MITE AMB AQUESTA ALTRA REALITAT ANATÒMICA.

Dia 9 de Novembre mor - CRISTINA ORTIZ (LA VENENO) (2016)

Cristina va ser trobada pel seu xicot a casa dies abans. Segons va relatar el jove d'origen romanès, la va trobar tirada i amb un gran cop al cap. Encara que després d'una llarga espera de 40 dies en una cambra de fred de tanatori es va donar per fet que va morir d'un accident domèstic, la seva família segueix dubtant d'aquesta versió.

Tal com va explicar una de les seves germanes, Belén, en una trucada a 'Viva la vida', els familiars estan intentant que es reobri el cas i que s'aclareixi si va poder ser víctima d'un homicidi. De fet, la família va fer públiques unes imatges del cos de Cristina per fer veure que tenia marques d'haver-se defensat d'un possible atac.

La biografia "¡Digo! Ni puta ni santa", Valeria Vegas (periodista)

Va ser la primera dona a fer la volta al món amb bicicleta.
Va ser una dona lliurepensadora, que es va reinventar ella mateixa com a emprenedora i esportista.

Va ser una figura anglesa important del primer feminisme, que va centrar els seus esforços a aconseguir les mateixes oportunitats en educació per a homes i dones. Va fundar a Chelsea una escola amb donatius d'aristòcrates i intel·lectuals de l'època i va fer-se famosa pels debats que convocava a la seva llar. Va resumir el seu pensament en A Serious Proposal to the Ladies, for the Advancement of Their True and Greatest Interest, llibre que barreja catolicisme i liberalisme i que va ser fortament criticat. Al segle S.XVII Mary Astell va deixar de consumir carn.

DONES VAN VOTAR PER PRIMERA VEGADA A ESPANYA

Va ser una activista transgènera nord-americana. Va publicar la revista "Transvestia" i va fundar la "Foundation for Personality Expression" i més tard la "Society for the Second Self" per a homes vestits heterosexuals.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLENCIA DE GÈNERE

ART CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Ana Gesto: Les seves accions es desenvolupen al voltant de les pràctiques culturals i socials, abordant la seva identitat cultural, al mateix temps que reflexiona sobre la identitat de gènere.

Ana Mendieta: Una de les artistes més importants del moviment feminista de la segona onada als Estats Units. Va començar a fer performance quan es va matricular al programa d'Estudis Intemedia de la Universitat d'Iowa després d'estudiar Pintura a la mateixa universitat. Va dedicar el seu treball a rescatar les seves arrels i identitat cubana i a tractar diversos tipus de violència de gènere com la violació i la violència per part de la parella.

Utilitzava sovint la sang en el seu treball així com elements que recorden a aquesta. Ha servit d'influència a artistes contemporànies com Regina José Galindo, que tracta problemes semblants en la seva obra. S'ha escrit molt d'ella. Va viatjar diverses vegades a Mèxic en on va començar a fer un tipus d'art a què va cridar Siluetes, en què, fent forats a la terra simulant una figura humana, intentava investigar sobre formes de tornar a la seva terra o a la terra d'origen. També les omplia de vegades de sang, representant la violència.

MAIMUNA Feroze-NANA
Escultura. Llana, cotó, vidre plàstic, metall (2007)
Per elaborar les seves escultures, cosides a mà, l'artista recorre a elements domèstics i molt personals: llençols vells, fundes de taules de planxar, fundes de coixí o materials de rebuig que l'artista troba durant els seus passejos.

Fotografia de performance. Impressió digital escanejada a partir de polaroid. (2007)

Aquesta obra reflecteix la situació d'aquelles
comunitats on la intervenció directa resulta
culturalment impossible, les dones responen a la
violència domèstica més severa congregant
enfront de el domicili on aquesta té lloc,
colpejant paelles i cassoles com a senyal de
alarma. Aquesta acció serveix per fer saber a l'
home que l'esperit que intenta doblegar
pertany a molts, i no només a un.

Marina Abramovic
Colpejant la calavera, de la sèrie "Èpica eròtica balcànica" (2005) Vídeo en bucle
A Marina Abramovic li preocupa el concepte d'unitat entre cos i ànima. En la seva sèrie de vídeo Balkan Erotic Epic (Èpica eròtica balcànica), examina la nostra existència física i la impregna d'una consciència nova. Mitjançant l'erotisme i l'acte sexual, els humans intenten igualar-se als déus: la dona es desposa amb el sol; l'home, amb la lluna. Impulsat per l'aspiració a tornar-se un amb el cel, l'individu intenta conservar el secret de la fertilitat, l'energia creativa i les forces còsmiques.
En aquesta tradició popular, l'individu creu que fonent-se amb els déus accedirà a qualitats sobrehumanes.

Nan Goldin: "Heart-Shaped Bruise", New York City (1980)

Aquí hi ha poc amor i tendresa, poca màgia o generositat d'esperit. L'actitud de Goldin envers el món en aquell moment sembla ser d'hostilitat i ressentiment. Està molt bé retratant el ventre de la societat la depravació, la violència i la degradació.

YOKO ONO

A la performance Cut Piece (Peça de tall), Yoko Ono està asseguda en un escenari amb un vestit negre. A poc a poc, conforme els espectadors van tallant trossos del seu vestit, el cos de l'artista queda al descobert. Com uns voltors que fossin arrabassant trossos de la seva persona, els membres de el públic
van violant el cos d'Ono, destrossant-la roba, llevant
i deixant-la pràcticament nua. I no obstant això, durant la major part de la performance Ono es mostra impassible, asseguda, intentant mantenir la seva mirada serena sobre l'audiència. Yoko Ono va realitzar aquesta performance el 1965 i la va repetir en 2003.

Etiqueta de vestir (2008)
vídeo

El vídeo denuncia com les dones iranianes no gaudeixen d'una condició de ciutadania plena a causa de les restriccions que aquesta República Islàmica imposa sobre el seu comportament. Rahmankhah afirma que a l'Iran, les dones són com immigrants en el seu propi país, vivint entre dues cultures: la cultura privada de la llar i la cultura pública dominada pels aiatol·làs. Aquest treball representa les identitats fragmentades de les dones iranianes.