GENER
"Sobre las mujeres que ofrendaron lo mejor de ellas mismas para tratar de mejorar la condición humana, y en particular las obreras, se ha escrito poco y son ellas las más merecedoras de admiración y de afecto y las confundo en abrazo fraterno con las que sufrieron persecuciones, roturas y muerte en la gran conmoción 1936-1939 y , en fin, con todas las que dieran sus energías en el combate, en las colectividades, en todos los lugares de trabajo, en las guarderías de niños y que, de una forma u otra, contribuyeron a sostener la lucha contra la opresiónL del régimen del general Franco." - La mujer en la lucha social. La guerra civil de España.
LOLA ITURBE
Activista anarquista barcelonina durant la Segona República i maqui de la Resistència a l'ocupació nazi de França.
SIMONE DE BEAUVOIR
Novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.
"El día que una mujer pueda no amar con su debilidad sino con su fuerza, no escapar de sí misma sino encontrarse, no humillarse sino afirmarse, ese día el amor será para ella, como para el hombre, fuente de vida y no un peligro mortal."
"Ser uno mismo, simplemente uno mismo, es una experiencia tan increíble y absolutamente única que es difícil convencerse de que a todo el mundo le pasa algo tan singular."
"Una mujer libre es justo lo contrario de un mujer fácil"
CRUZ VILLEGAS
Líder social i poeta. Va ser membre destacat de el Partit Comunista de Veneçuela (PCV). Va patir llargues detencions per la seva lluita en defensa dels drets dels treballadors i dels camperols veneçolans.
ROSA LUXEMBURGO
"Por un mundo donde seamos socialmente iguales, humanamente diferentes, y totalmente libres."
"La justicia de las clases burguesas fue nuevamente como una red que permitió escapar a los tiburones voraces, atrapando únicamente a las pequeñas sardinas".
"Quien no se mueve no siente sus cadenas."
Militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Ningú escull el lloc de naixement, però d'una manera o altra, més o menys profundament, marca la nostra vida.
En el cas de Rosa Luxemburg, la dona a qui el líder soviètic Vladimir Lenin diria el "Àguila de la Revolució", aquest accident de naixement va ser crucial per ajudar a formar la pensadora i revolucionària en la qual es convertiria. Rosa va néixer en un petit poble anomenat Zamość, a prop de Lublin, en 1871, quan Polònia era part de l'Imperi Rus.
"No era nacionalista, ni creia en l'autodeterminació dels polonesos, ja que volia que els treballadors de l'món s'unissin obviant les fronteres", va dir a la BBC Jacqueline Rose, codirectora de l'Institut Birkbeck per a les Humanitats de la Universitat de Londres.
"No obstant això, el fet que va néixer en un país que estava sota el domini d'un altre li va fer entendre la necessitat i el potencial de la revolució i la resistència a injustícies històriques".
Una de les fundadores de el moviment "Dones Lliures", que es conforma abans de les Guerra Civil, i que va arribar a comptar amb 28.000 afiliades a tot el país. #MemoriaAnarquista #Mujeresanarquistas
MARÍA SUCESO PORTALES CASAMAR
MARTIN LUTHER KING
"Somos propensos a juzgar el éxito por el índice de nuestros salarios o el tamaño de nuestros automóviles, e lugar de por la calidad de nuestro servicio y la relación con la humanidad."
"Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos"
Pastor i activista nord-americà que va lluitar pels drets civils dels afroamericans. Martin Luther King va créixer en un ambient en què la segregació racial estava a l'ordre del dia. Tant és així, que amb 13 anys va haver de cedir el seu seient en un autobús a un passatger blanc.
El 1954, va ser nomenat pastor de l'Església Baptista de l'Avinguda Dexter de Montgomery (Alabama). A el mateix temps, Martin Luther King també va ser membre de l'comitè executiu de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color.
Tan sols un any després, Luther King va haver de lidiar amb el racisme i la violència que s'exercia contra els negres al sud dels Estats Units. Un d'aquests episodis va ser el protagonitzat per l'afroamericana Rosa Parks, que es va negar a cedir el seu seient a un blanc a l'autobús.
Com a resposta, Martin Luther King va liderar un boicot contra els autobusos públics de Montgomery. Aquesta protesta es va allargar des de l'1 de desembre de 1955 fins a el 20 de desembre de 1956, quan el Tribunal Suprem de Justícia dels Estats Units va declarar inconstitucional la llei que exigia la segregació en el transport públic de Montgomery.
Tot i que la protesta es va resoldre de manera satisfactòria, els 382 dies que va durar no van estar exempts de violència. Tan tensa era la situació a Montgomery que els segregacionistes blancs van atacar la casa de Luther King i la del pastor Ralph Abernathy, també organitzador de la campanya. Martin Luther King, després d'aconseguir la igualtat de blancs i negres en el transport públic, va continuar amb la lluita pels drets civils
VIRGINIA WOOLF
"Como nadie puede decirme si la escultura es mala o buena, el único valor seguro es el propio placer. Estoy segura de eso."
"No hay barrera, cerradura, ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente."
Una de les escriptores més importants de el segle XX.
"Bueno, ya está, es mi visón."
Amb aquestes paraules acaba "A el far," la novel·la més important de Virginia Woolf. I aquestes mateixes paraules podrien servir com a resultat a tota una vida dedicada a l'art, a la literatura -novel·la i crítica literària-, i a el compromís més honest amb el feminisme, l'esquerranisme polític, el pacifisme, l'antifeixisme.
En primer lloc, hem d'assenyalar que Virginia Woolf va viure la seva sexualitat amb una llibertat absoluta, sense ocultar-se de res ni de ningú, per sorpresa de les ments benpensants de la seva època. Mai va amagar la seva condició de bisexual -va mantenir romanços amb, entre altres, Violet Dickinson i amb Vita Sackville-West al llarg de la seva vida - malgrat la seva feliç matrimoni amb l'intel·lectual Leonard Woolf.
En segon lloc, hem de destacar els seus problemes de salut. Virginia Woolf va patir terribles depressions nervioses durant tota la seva vida, agreujades cada vegada que acabava una nova novel·la. Això va provocar diversos intents de suïcidi, que finalment van fructificar el dia 28 de març de 1941, quan va trobar la mort endinsant-se en les fredes aigües del riu Ouse amb les butxaques plenes de pedres.
Un altre aspecte a destacar, des del meu punt de vista, és el seu fort compromís social, tant amb l'esquerra de l'època, com amb el feminisme més militant. Va ser una pacifista convençuda durant la major part de la seva existència, mostrant el seu rebuig més enèrgic a l'ús de la força en la Primera Guerra Mundial, encara que durant la Segona Guerra Mundial va ser conscient que el nazisme i el feixisme només serien vençuts si se'ls derrotava en les trinxeres. Sempre va mostrar les seves preferències pel Partit Laborista i durant la Guerra Civil Espanyola va donar suport obertament al legítim Govern Republicà.
D'altra banda, no resulta desgavellat afirmar que Virginia Woolf és una de les mares del feminisme contemporani.
Una de les dones més destacades de l'segle XIX espanyol. Feminista, Liberal, de dretes i catòlica. Va ser la primera dona que estudia dret a Espanya disfressada d'home.
CONCEPCIÓN ARENAL
AMOR DE ENERO
Ya son las altas horas de la noche.
Un pájaro espectral el vuelo alza.
Se hunden sus graznidos como piedras
en las heladas aguas de mi alma.
Al monte me llevaba algunas tardes
mi amante, y tras su sombra aleteaba.
¡Los besos como llaves diferentes
para mi amor de enero y rosas blancas!
Después aquel aliento de desdicha
o el odio en su guarida de palabras.
Ahora esta afición de no vivir,
de ir a mi entierro y ser las dos campanas
tocando en el oído de las flores
que caen como plumas de las ramas.
Soy luna enamorada que obedece
al lobo que le aúlla en ambas caras.
Delfina Acosta
La història deL feminisme inclou el conjunt de moviments i teories al llarg de la història. Tradicionalment s'ha dividit el feminisme en diverses "onades" o etapes històriques. La primera onada de la teoria feminista va suposar el naixement de la consciència de l'opressió de la dona en diferents àmbits i es va articular a través de reivindicacions sobretot de caràcter polític o legislatiu, encaminades a aconseguir una situació progressiva d'igualtat entre homes i dones en l'esfera pública. Autores com Amelia Valcárcel o Celia Amorós situen la primera onada del feminisme en el feminisme il·lustrat (des de la Revolució Francesa (1789-1795) fins a mitjans del segle XIX) amb Olimpia de Gouges, Mary Wollstonecraft, o Poullain de la Barre que van desenvolupar un pensament crític-feminista en els marges de la Il·lustració.
La segona onada va augmentar el camp de lluita per denunciar el patriarcat que regnava, fins i tot de forma inadvertida per a la societat, en diverses esferes de la vida quotidiana. Comença amb el sufragisme, moviment iniciat en 1848 amb la Declaració de Seneca Falls en la qual es reivindicava el dret a vot i la seva reclamació de participació en la política i finalitza en acabar la Segona Guerra Mundial amb la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948 que reconeix el sufragi femení com a dret universal.
Els drets i programes guanyats per les feministes de la segona onada van servir com a base per a la tercera onada. Els èxits inclouen la igualtat d'accés a l'educació, el debat públic sobre l'abús i la violació de dones; accés a mètodes anticonceptius i altres serveis reproductius (inclosa la legalització de l'avortament), la creació i aplicació de polítiques d'assetjament sexual per a les dones en el lloc de treball, la creació d'albergs d'abús domèstic per a dones i nens, serveis de cura infantil, fons educatius per a dones joves i programes d'estudis de la dona. Les líders feministes arrelades en la segona onada, Glòria Anzaldúa, Bell Hooks, Cherrie Moraga, Audre Lorde, Maxine Hong Kingston i altres feministes de color, van buscar negociar un espai dins del pensament feminista des de la consideració de la raça. L'èmfasi en la intersecció entre raça i gènere es va fer cada vegada més notable.
Ens trobem davant el difícil i apassionant repte de construir la quarta onada del feminisme, amb tots els riscos que això suposa, amb tota la intel·ligència que això requereix i amb tota la força de la unitat.
Un feminisme que ha aconseguit teixir xarxa i arribar com un tsunami a la consciència de moltes dones que ara es veuen representades per un moviment conjunt amb un objectiu comú.Internet ha donat les eines per aconseguir-ho, i les mateixes feministes han utilitzat les xarxes socials, en aquest cas Twitter, per autoproclamar la quarta onada del feminisme. Les protestes el 2017 contra Trump, el #MeToo i les sortides multitudinàries a Espanya, l'Argentina o el Brasil contra els que volen coartar la llibertat de les dones donen un context global necessari per afirmar un terratrèmol als fonaments del patriarcat i proclamar una nova onada del feminisme que s'expressa a través d'internet, que ha dit prou a les agressions sexuals i que surt als carrers per reclamar una igualtat real en tots els àmbits en la seva lluita contra el neoliberalisme.
"La sociedad no puede en justicia prohibir el ejercicio honrado de sus facultades a la mitad del género humano".
A baix de la pàgina, trobem més informació sobre els aniversaris i les morts dels personatges que he marcat aquest mes.
FEMINISME
CARACTERÍSTIQUES RESUMIDES DEL FEMINISME:
-1a onada: de les pensadores il·lustrades a les sufragistes. Àmbit de representació: doble moral burgesa i tipologies de la "femme-fatale".
-2a onada: revolucions socials dècada dels seixanta Feminisme de la diferència vs feminisme de la igualtat.
-3a onada: incorporació de les teories decolonials i queer.
-4a onada: internet; xarxes socials, #metoo, cures, ecofeminisme.
Amelia Valcárcel
Celia Amorós
Mary Wollstonecraft
Olimpia de Gouges
Poullain de la Barre
Glòria Andaldúa
Bell Hooks
Cherrie Moraga
Audre Lorde
Maxine Hong Kingston
SHANNON LUCID
És una bioquímica i astronauta nord-americana actualment retirada de la NASA. Ha volat a l'espai cinc vegades, inclosa una missió prolongada a bord de l'estació espacial Mir, el 1996, sent l'única dona nord-americana que ha servit a bord de l'estació espacial Mir.
BETTY FRIEDAN
"La mística de la feminitat" és una obra clau de la "la segona onada" del feminisme amb la que Betty Friedan va guanyar el premi Pulitzer el 1964. Es considera un dels llibres més influents del segle xx.
Publicat a Nova York el 1963, tracta sobre "el malestar que no té nom", que segons les recerques que va realitzar Friedan, afligia a les dones nord-americanes de classe mitjana. Aquesta expressió, segons la seva autora, s'empra per descriure un conglomerat de discursos i pressupostos tradicionals sobre la feminitat que obstaculitza el compromís intel·lectual i la participació activa de les dones en la seva societat. Friedan descriu el període dels anys 50 en el qual el model educatiu, difós després de la Segona Guerra Mundial, es dirigia al fet que les dones decidissin triar l'opció de tornar a la llar, després d'haver conquistat el dret al vot i a l'educació i d'haver accedit a una ocupació.
El conejo de Alicia 3 - ¿Quiene somos las feministas? (2012)
Historia de los feminismos (1a OLA). (2018)
3000 Feminismos (2010)
Las mujeres y el espacio público: Control (2016).
What Happened at the Seneca Falls Convention? (2018). History
Pioneras del sufragismo en Reino Unido (2018)
Cindy Sherman, "Film Still", 1977-79