FEBRER
MARY SHELLEY
"Es justicia, no caridad lo que esta deseando el mundo"
RUPAUL
“Puedes llamarme él, puedes llamarme ella. No me importa, con tal de que me llames”
La drag queen més poderosa de la història, i una de les cares més reconeixibles de la televisió nord-americana, que acaba d'estrenar a Netflix seva primera sèrie com a protagonista, AJ and the Queen, no deixa lloc a dubtes. Si és el cas, el seu enorme èxit personal està íntimament relacionat amb l'activisme en favor dels drets de la comunitat LGTBI + les persones racialitzades.
A més de grans dosis de diversió, el programa, com el drag, té una enorme càrrega política. Busca aniquilar els rols de gènere en els quals se sustenta la masculinitat tòxica. A falta de televot en un espai que no s'emet en directe, és l'omnipresent RuPaul, creador, productor i presentador de l'assumpte, que també fa de jutge. Però també és cert que el californià, durant dècades s'ha guanyat la seva condició de referent LGTBI, i el persegueix des de fa anys una imatge de milionari allunyat de les realitats pròximes a les persones que sintonitzen el seu programa.
EXPOSICIÓ:
"Mujeres fotógrafas. Una historia contada a medias."
CLARA CAMPOAMOR
"¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época para demostrar su capacidad?"
UNA VIDA DE LUCHA POR LOS DERECHOS DE LA MUEJER
La Segona República Espanyola, proclamada el 1931, va suposar el major intent reformista en la història d'Espanya fins aquell moment. Entre les propostes progressistes es trobava la d'estendre el dret de vot a les dones, una reivindicació liderada per l'advocada Clara Campoamor.
BIBIANA FEDERICA MANUELA FERNÁNDEZ
Així va ser com Bibiana Manuela Fernández va demostrar als que no creien que algunes persones neixen amb un sexe que no senten com a seu, que no és una vergonya ni una malaltia i amb el seu exemple va ajudar al fet que, si a qui li passa vol canviar el seu pene per una vagina o viceversa, pugui operar-se sense anar a Londres ni gastar-se diners.
CORAZÓN NEGRO
Corazón negro.
Enigma o sangre de otras vidas pasadas,
suprema interrogación que ante los ojos me habla,
signo que no comprendo a la luz de la luna.
Sangre negra, corazón dolorido que desde lejos la envías
a latidos inciertos, bocanadas calientes,
vaho pesado de estío, río en que no me hundo,
que sin luz pasa como silencio, sin perfume ni amor.
Triste historia de un cuerpo que existe como existe un planeta,
como existe la luna, la abandonada luna,
hueso que todavía tiene un claror de carne.
Aquí, aquí en la tierra echado entre unos juncos,
entre lo verde presente, entre lo siempre fresco,
veo esa pena o sombra, esa linfa o espectro,
esa sola sospecha de sangre que no pasa.
¡Corazón negro, origen del dolor o la luna,
corazón que algún día latiste entre unas manos.
beso que navegaste por unas venas rojas,
cuerpo que te ceñiste a una tapia vibrante!
Vicente Aleixandre
A baix de la pàgina, trobem més informació sobre els aniversaris i les morts dels personatges que he marcat aquest mes.
En els debats aixecats al voltant de la teoria queer, he percebut que existeix un temor davant la possibilitat de l'avanç de les transformacions socials i cultuals en matèria de gènere i sexualitat, neguin l'existència de les dones així com la nostra història d'opressió i desigualtats. Per això considero que cal que tornem a preguntar alguna cosa que van qüestionar les teòriques feministes fa setanta anys i que ens ha permès generar avanços investigats amb una gran incidència política: què vol dir ser una dona?
I davant d'això, podem dir que quan Simone de Beuvoir va escriure: "No es neix dona, s'arriba a ser-ho"; no va negar l'existència del sexe biològic, sinó que més aviat, problematitzà la construcció històrica i cultural del que significa ser una dona a partir de la diferència sexual anatòmica dels cossos. Des de llavors, la teoria feminista contemporània ha desvelat que el patriarcat produeix un ordre simbòlic i cultural que li atorga significat a les experiències socials, sexuals i afectives de les dones per sostenir la seva opressió. Això, sota el supòsit biològic terme, i aparentment científic, que la feminitat és l'expressió identitària que emergeix de la nostra biologia materna.
Gràcies a això i amb l'evolució dels estudis de gènere, ha quedat en evidència, que el que ens oprimeix no és l'existència de l'òrgan sexual amb el qual naixem, sinó més aviat tot un conjunt de discursos, sabers, estratègies, pràctiques, relacions socials, etc., que han estat produïts des del poder i que donen sentit a la satisfacció dels impulsos sexuals, a la reproducció de la espècie humana i en general a la relació entre les persones. D'aquesta manera, les cultures estableixen com a norma models exemplars de feminitat, però també de masculinitat hegemònica que constitueixen la nostra subjectivitat i que dirigeixen les conductes d'homes i dones per a la reproducció de l'ordre polític i econòmic. Cal assenyalar que en la intersecció entre les teories queer i el feminisme, podem desvetllar com es construeixen aquests discursos de poder i com incideixen en els nostres processos de subjectivació històrica i política. I de la mateixa manera ens permeten qüestionar quines dones són acceptades com a normals pel patriarcat i quins no. Això no nega l'opressió de les dones a partir del sexe, sinó que més aviat problematitza els discursos que naturalitzen i legitimen aquesta opressió sota el supòsit que hi ha una naturalesa biològica que ens fa ser ─ i desitjar ser ─ universalment: "dones- mares -esposes".
Llavors la qüestió central d'aquest problema no rau en la negació de l'existència del sexe biològic i per tant de la dona; sinó del que ens ha portat a pensar-nos com "dones" dins el patriarcat. Això ens permet desvelar per què som oprimides i per què som les principals receptores de la violència patriarcal. I no només nosaltres, sinó que tots els cossos que han estat feminitzats.
Per això mateix crec que en aquest segle XXI, cal revisar els discursos que insisteixen que la dona existeix com categoria universal a partir de la biologia, així com aquells que plantegen que hi ha una sola manera de ser dones, ja que és precisament en aquest lloc, on radica el nostre principal conflicte històric i polític. L'aposta és que siguem capaços de reconèixer i acceptar la nostra diversitat (racial, ètnica, sexual, etària, de classe ...), per resignificar la categoria i així desmuntar els discursos hegemònics que sostenen la nostra opressió a partir de la biologia humana.
TEORIA QUEER
COSSOS NO ESTIMATS - COSSOS NO DESITJATS
"Lo queer aún no ha llegado. Es una identidad. Dicho de otro modo, aún no somos queer. Quizá jamás toquemos lo queer, pero podemos sentirlo como la cálida iluminación de un horizonte teñido de potencialidad. El futuro es el dominio de lo queer. Lo queer es un modo estructurante inteligente de desear que nos permite ver y sentir más allá del atolladero del presente."
Em sorprèn aquest dia mundial per com ho han denominat: 28 de febrer - Dia mundial de les malalties rares. No em sona agradable i com si no li donessin l'interès necessari que hauria d'haver-hi. Perquè, què és "raro"?
Lligant aquest punt amb el temari de classe, he relacionat aquells imaginaris no estimats, ni desitjables o simplement invisibles davant de la societat.
Del LaGrace Volcano
Sexo biológico: –
Identidad de género: —
Orientación sexual: —
El treball de Del LaGrace Volcano difumina les línies que separen els gèneres, eliminant prejudicis i fent-nos comprendre millor la diversitat sexual de la qual aquesta exposició és una mostra.
És un@ dels i les artistes més influenciades i totes per la teoria queer, drag i intersex, que ha travessat la línia que fa reconeixibles els gèneres tant en la seva obra com en la seva vida privada, buscant complicar la comprensió de la feminitat i de la masculinitat.
Les seves fotografies reflecteixen el seu cos i el dels seus amics, fent d'ells un camp de constants mutacions i transformacions. El seu rebuig al sistema binari de masculinitat i feminitat, així com la seva oposició al concepte de cos "bell" l'han portat a centrar el seu treball en els espais intermedis i ambigus que amplien la relació entre sexe i gènere (persones transsexuals, drag-kings i persones intersexuals). Els treballs més recents de Volcano demostren com els cossos intersexuals poden oferir una perspectiva completament nova sobre el cos.
CARNALIAT MANIPULADA
"Herm Body 1"
"Herm Back"
"Herm Body 2"
"Exterminador del género"
LORENZA BÖTTNER
No només un imaginari trans, també un imaginari "transtullido", com diu Lorenza Böttner.
Lorenza Böttner, als vuit anys es va electrocutar pujant un piló, això va fer que els dos braços haurien de ser-li amputats per sota de l'ombro. Böttner va resistir. Va pensar el seu cos i va polititzar l'experiència de viure sense braços, amb dissidència corporal. Es va immiscir en l'art, es va apassionar pel ballet clàssic i pel jazz. Va aprendre a pintar amb els peus i també amb la boca. L'artista va fer servir de l'espai públic amb les seves performances, com molts altres pintors de boca o de peus. Lorenza va decidir deixar d'usar el nom Lorenz, es va posicionar des de la feminitat i és obertament transgènere. Els seus dibuixos i els seus autoretrats insistien en el seu cos de dona, també il·lustrava roba femenina per cossos sense braços i com diu Preciado: "Aquest procés de transformació van funcionar com a tecnologies performatives per a crear una subjectivitat transgènere sense braços, com es veu en l'actuació de Venus de Milo, promulgada per primera vegada a Kassel el 1982, després portada a Nova York i San Francisco ".
BARBARA HAMMER
"El empeño obstinado de este texto por desnaturalizar el género tiene su origen en el deseo intenso de contrarrestar la violencia normativa que conllevan las morfologías ideales del sexo, así como de eliminar las suposiciones dominantes acerca de la heterosexualidad natural o presunta que se basan en los discursos ordinarios y académicos sobre la sexualidad. Escribir sobre esta desnaturalización [...] obedece a un deseo de vivir, de hacer la vida posible, y de replantear lo posible en cuanto tal"- Judith Butler "El género en disputa", 1990
LÍA GARCÍA
És activista i defensora dels drets humans de les persones trans. Els seus projectes artístics s'han centrat a construir ponts afectius entre l'experiència trans. i la societat per mitjà de la performance en l'espai públic. El treball amb els arquetips de la feminitat, el ritual, la política feminista dels afectes i les cures, així com la pedagogia radical, és el que alimenta l'obra de la Lia i que al mateix temps constitueix una nova aposta política per aconseguir una transformació col·lectiva de gènere llunyana d'un mitjà de prejudici i violència.
13 de Febrer - Dia Mundial del Condó
"ARTE CON CONDONES"
19 de Febrer - Dia Internacional contra l'Homofóbia a l'esport